Fins a principis del segle XX era pràctica
habitual contractar els serveis d’un guia per fer qualsevol excursió mínimament
complicada. Tanmateix, les coses van començar a canviar a partir del 7 d’agost
de 1902. Aquell dia cinc joves germans originaris del poble bearnès
d’Osse-en-Aspe sortien de Banhèras de Luishon per emprendre una travessa de deu
dies entre l’Aneto i la Munia, passant per les Maladetes, el Maupas, els
Cabrioules, el Perdiguero, els Gourgs Blancs, el Posets i els Eristes. Sense ser
gaire conscients estaven creant un estil, que podríem anomenar de travessa,
llavors inèdit al Pirineu, que bàsicament consistia en fer itineraris llargs i
de certa dificultat (alguns cops per crestes), utilitzant el mínim material
possible, bivaquejant a gran alçada i sense el concurs de cap guia. L’any
següent repetiren l’experiència anant del pic Long al Balaitous, passant pel els
Astazus, el Marboré, el Mont Perdut, el Taillon i el Vinhamala. Els cinc
germans Cadier eren fills d’un pastor protestant establert a la vall d’Aspe. Tres
d’ells George (1874-1952), Albert (1879-1929) i Charles (1882-1965) van seguir
la vocació dels seu pare, mentre que Henri (1877-1965) i Édouard (1881-1958) van
ser respectivament advocat i enginyer. Realitzaren importants tasques en pro de
la fraternitat i la justícia social com, per exemple, acollida de nens orfes, millora
de les condicions de treball de molts obrers, col·laboració en una xarxa d’evasió
durant la Segona Guerra Mundial i treball de suport a presoners del camp de
concentració de Gurs. George, que sovint signava en nom dels cinc germans, va
escriure alguns llibres i nombrosos articles de muntanya i de caire social.
Destaca sobretot l’obra en tres volums Au
Pays des Isards, amb pròleg de tres personatges cabdals de la història del
pirineisme com Franz Schrader i els comtes Russell i de Saint Saud. En els dos
primers volums s’expliquen les travesses dels anys 1902 i 1903, mentre que
l’últim és una monografia del massís del Balaitous, on els Cadier van obrir
nombroses vies. L’Agulla (3022 m) i el pic Cadier (2676 m) a la zona de Balaitous
ens els recorden.
