Durant els primers
anys del segle XVIII Johann Jakob Scheuchzer va recórrer la quasi totalitat del
territori suís amb finalitats científiques. Moltes de les seves observacions
les publicà l’any 1708 en una obra anomenada Itinera alpina tria, reeditada quinze anys més tard amb el títol Itinera Helvetiae alpines regiones, que patrocinà
la Royal Society de Londres. Aquest és
un llibre de viatges amb il·lustracions i mapes, on les ressenyes dels diferents
itineraris comparteixen protagonisme amb descripcions de la flora, la fauna, la
geologia, l’etnologia i la història de les diferents valls alpines. En un dels
capítols Scheuchzer descriu els diferents tipus de dracs que, segons sembla,
s’havien trobat per algunes valls, tot basant-se en els testimonis de persones
que afirmaven haver-los vist. A més, el text està amanit amb unes delicioses
il·lustracions de dracs espantant algun caminant. Johann Jakob Scheuchzer (Zuric, 1672-1733) va ser un prestigiós naturalista
suís del període barroc. Membre de diferents societats científiques, es cartejà
amb personatges tan importants com Isaac Newton o Gottfried W. Leibniz. Publicà
nombrosos escrits sobre geologia, geografia i meteorologia, i realitzà un mapa
escala 1/290.000 de Suïssa molt utilitzat durant el segle XVIII. En el camp de
la glaciologia proposà una de les primeres explicacions del moviment de les
glaceres. A més, posseïa una de les col·leccions de fòssils més importants de
la seva època i és considerat un dels pares de la paleontologia. A l’obra Physica Sacra exposà una teoria sobre la
formació de la Terra i la creació de la vida, que lligà amb el Diluvi Universal.
En particular, considerava que els fòssils eren les restes d’animals que no
havien pogut entrar a l’arca de Noé. Així, el fòssil que anomenà “homo diluvis
testis” era, segons ell, l’esquelet d’un home que s’hauria ofegat durant el
diluvi. L’any 1811, però, el naturalista George Cuvier va concloure que, en
realitat, corresponia a les restes d’una salamandra gegant del miocè. La familia de plantes Scheuchzeriaceae, el
génere Scheuchzeria, l’especie
Scheuchzeria palustri i els Scheuchzerhorn (3462 m) i el
Scheuchzerjoch als Alps bernesos ens el recorden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada