A principis del segle XVIII es començà a calcular l'altura de les muntanyes
mitjançant triangulacions i mesures baromètriques. Així, durant la
campanya duta a terme els anys 1700 i 1701 per determinar l'arc del meridià
entre Dunkerque i Cotlliure, els astrònoms Giovanni Domenico Cassini, el seu
fill Jacques Cassini i Giacomo Filippo Maraldi calcularen l'altura de diversos
cims, com el Canigó, el roc de Madres i el pic de Saint-Barthélemy. Malgrat
que posteriorment es realitzaren més càlculs, a finals del segle XVIII es
desconeixia l'altura de les principals muntanyes del Pirineu. Aquesta tasca va
ser abordada pels científics Henri Reboul i Jacques Vidal, que entre 1786 i
1789 van pujar un conjunt de cims des d'on, per triangulacions, determinaren
l'altura de les muntanyes més rellevants. Destaquen, sobretot, els treballs
realitzats per calcular l’altura del pic de Midi de Bigorre (2877 m), on el dia
6 d’agost de 1787 van fer-hi un bivac, i l’ascensió al Turon de Neuvielha (3035
m), també l’agost de 1787, que és el primer tresmil del Pirineu del que es té
constància que va ser pujat. Els resultats d’aquesta empresa van ser publicats
l'any 1817 a la revista Annales de Chimie et de Physique sota
el títol de Nivellement des principaux sommets de la chaîne des
Pyrénées. En aquest treball s'afirmava que el cim més alt del Pirineu era
l’Aneto. Jacques Vidal (Mirapeis o Mirepoix 1747-1819) va ser un astrònom
d'origen occità, que destacà per la seva habilitat per construir instruments i
desenvolupar tècniques d'observació eficients. Al poc temps d’acabar els
estudis d’enginyeria, va ser contractat pel baró de Bonrepos (Jean Gabriel
Amable de Riquet) com a astrònom de l’observatori que tenia al seu castell.
Posteriorment, Vidal arribà a ser director de l’observatori de Tolosa de
Llenguadoc. Fruit de la col·laboració amb astrònoms de la talla de Jérôme
Lalande i Honoré Flaugergues, catalogà més d’un miler d’estrelles. Realitzà importants
aportacions a l’estudi dels cometes com, per exemple, les observacions del Gran
Cometa de 1807 (C/1807 R1), del que estimà la longitud de la seva cua. Ocupa un
lloc important en la història de l’astronomia per les seves observacions
de Mercuri, que van ser elogiades per alguns dels científics més importants
de l’època. A més, realitzà estudis sobre la refracció de la llum a l’atmosfera
i sobre el magnetisme terrestre. L’any 1808 retornà al seu poble natal, on es
va fer construir un petit observatori, i on col·laborà com a enginyer en
diverses obres públiques. Ultra ser un bon científic i enginyer, Vidal era una
persona erudita, que interpretava música i fins i tot era capaç de redactar
memòries sobre els monuments de la seva regió. La punta Reboul-Vidal (3007 m),
prop del Turon de Neuvielha, i el carrer de l’astrònom Vidal a Mirapeis ens el
recorden.
