El
setembre de 1906 l’explorador Frederick Cook afirmà que havia pujat el cim del
Denali o Mont McKinley (6168 m). L’any següent publicà el llibre To the Top of the Continent, on hi havia
una foto amb una persona dalt del cim, que suscità les sospites d’alguns
alpinistes. Poc temps després, aquests demostraren que en realitat Cook havia
pujat una muntanya de 1675 m, situada a uns 30 km del cim, que actualment es
coneix amb el nom de “Fake Peak” (Pic Fals). Malauradament aquest no va ser
l’únic episodi fraudulent protagonitzat per Cook, ja que el 1908 assegurà que
havia arribat al Pol Nord, fet que anys més tard es demostrà que també era
fals. Un intent més seriós per fer el cim el protagonitzaren el components de l’expedició
Sourdough, formada pels miners Tom Lloyd, Peter Anderson, Billy Taylor i
Charles McGonagall, que el 1910 assoliren la punta Nord (5934 m) del Denali.
Deixaren com a testimoni un pal d’uns 4 m amb una gran bandera americana, que
pensaven que es podria veure, utilitzant un potent telescopi, des de la ciutat
de Fairbanks, que dista 240 km del cim. Tanmateix, com el grup no tenia cap
experiència alpinística i la bandera no era visible, poca gent se’ls va creure.
Finalment, el 7 de juliol de 1913 l’expedició formada per Hudson Stuck, Harry
Karstens, Walter Harper i Robert Tatum assoliren la punta Sud (6168 m).
L’empresa va ser èpica, ja que, entre d’altres coses, hagueren de tallar
esglaons, en un recorregut de molts quilòmetres, per un terreny que l’any
anterior havia sofert els efectes d’un gran terratrèmol. Un cop arribats al cim
van veure amb gran sorpresa la bandera que els integrants de l’expedició
Sourdough havien plantat tres anys abans a la punta Nord, que dista uns 3 km de
la Sud. Hudson Stuck (Londres 1863-Fort Yukon, Alaska, 1920) va ser un religiós
de l’Església Episcopal dels Estats Units. Amant dels espais oberts; com la
vida a una ciutat com Londres no l’omplia, després de completar els seus
estudis al King’s College, es plantejà emigrar a Austràlia o a Texas. Com no
tenia clar el destí, s’ho jugà a cara o creu: cara volia dir Austràlia i creu
Texas. Com sortí creu el 1895 anà a Texas, on al principi treballà com a
cowboy. Més endavant estudià teologia i va ser ordenat sacerdot, arribant a ser
rector de la catedral de Sant Matthiew de la ciutat de Dallas, on desenvolupà
una gran tasca social, fundant escoles i cases d’acollida per nens i indigents.
A més, impulsà iniciatives per acabar amb el treball infantil i d’altres
pràctiques tan execrables com els linxaments. El 1904 va ser anomenat ardiaca
del territori de Yukon, on continuà la seva tasca social, convertint-se, a més,
en un ferm defensor de la cultura i el drets dels indis d’Alaska. Així, per
exemple, enlloc de McKinley defensà el
topònim Denali, que vol dir “el més gran” en les llengües atapascanes que
parlen els indis que viuen pels voltants d’aquesta muntanya. Durant els setze anys
que va viure en aquestes terres va recórrer desenes de milers de quilòmetres
amb trineus de gossos i canoes. Moltes d’aquestes experiències les va explicar
als llibres Ten Thousand Miles with a Dog
Sled i Voyages on the Yukon and its
Tributaries. També va escriure The
Ascent of Denali. Just en el primer capítol d’aquest llibre apareix una
frase que resumeix el seu tarannà: “Prefereixo pujar aquesta muntanya que
descobrir la més rica mina d’or d’Alaska”. Els seguidors de l’Església
Episcopal el recorden el 22 d’abril de cada any, ja que segons el seu calendari
de sants, aquest és el dia dedicat a ell i al naturalista John Muir. Els que no
són seguidors d’aquest corrent religiós el recordaran si pugen el Denali o
miren el mapa de la zona, ja que a prop d’aquesta muntanya hi ha l’anomenada
Archdeacons Tower (Torre de l’Ardiaca) de 5974 m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada