Al seu llibre Histoire
universelle l’historiador Jacques Auguste de Thou explica que el maig de
1552 el comte de Foix-Candale organitzà una expedició per pujar el Midi
d’Ossau, que en aquella època era anomenat “les bessones”, i que es considerava
com la muntanya més alta mai assolida. El seguici estava format per cavallers,
pastors, pagesos i camàlics, que anaven amb vestits de pells, i que portaven
ganxos i escales per superar els passos més difícils. Pel que sembla no
assoliren el cim, però si que arribaren a una alçada que estava per sobre del
núvols. En realitat no se sap amb certesa qui va ser el primer (i quan) que
pujà el Midi d’Ossau. Molts historiadors afirmen que va ser cap el 1787 i que
possiblement fou un col·laborador dels cartògrafs Henri Reboul i Jacques Vidal.
Tanmateix, una de les versions més poètiques que es coneixen és la que es
recull al llibre de Marcos Feliu La Conquista del Pirineo, on es
diu que va ser un pastor de la vall d’Aspe que, cada dia quan arribava a la
seva cabana després de treballar, veia com l’ombra de la muntanya l’atrapava,
de manera que semblava com si estigués dalt del cim; el desig de pujar fou tan
gran que evidentment va fer el cim... François de Foix-Candale o Franciscus
Flussatus Candalla (castell de Cadillac, Bordeus, 1512 - Bordeus 1594) fou un
alquimista, humanista i matemàtic renaixentista, membre d’una branca de la
família dels comtes de Foix emparentada amb els comtes de Kendal (Anglaterra). A
partir de 1570, i fins la seva mort, va ser bisbe de la diòcesi d’Aire-sur-l’Adour.
Entre 1572 i 1587 va ser captal de Buch o senyor feudal del Captalat de Buch,
territori de la Gascunya que agrupava les actuals comunes de Arcachon, La Teste
de Buch i Gujan-Mestras. Va convertir la seva residència, el castell de Puy
Paulin, en un centre d’erudició, on eren convidats intel·lectuals de la talla
del gran pensador Michel de Montaigne, qui, per cert, el cità en alguns dels
seus famosos Essais. En el terreny de les matemàtiques traduí del grec
al llatí els Elements d’Euclides, i impulsà els estudis de geometria a
Bordeus, creant una càtedra de matemàtiques al Collège de Guyenne. En el camp
de la filosofia, edità i traduí al llatí i al francès alguns dels llibres del Corpus
Hermeticum, obra que conté els principis del hermetisme, que va ser un
corrent espiritual que es desenvolupà a l’època hel·lenística, que revifà al
Renaixement i que es fonamenta en els escrits atribuïts a Hermes Trismegist. En
el camp de l’Alquímia inventà alguns medicaments i fins i tot una infusió de
plantes barrejades amb alcohol, que s’anomenà Eau de Candale, que s’emprava com
a panacea per guarir qualsevol malaltia i que fou bastant utilitzada a França
fins ben entrat el segle XIX.
Conjunt d'articles que es van publicant a la revista Excursionisme, que edita la Unió Excursionista de Catalunya
dissabte, 18 de maig del 2013
Vincent Chausenque, una persona influent
Una tarda de juliol
de 1858 el comte Russell, que llavors tenia 24 anys, vagarejava pels carrers de
París. De sobte va veure a l’aparador d’una llibreria els dos volums de l’obra
de Vincent Chausenque Les Pyrénées, ou Voyages pédestres dans toutes les
régions de ces montagnes depuis l’océan jusqu’à la Méditerranée. Entrà a la
botiga, fullejà els volums, els comprà a l’acte i llegí les seves quasi mil
pàgines d’una tirada. Segons indiquen alguns biògrafs del comte, l’obra li va
fer aparèixer els Pirineus en la seva màxima esplendor, induint-li, per una
banda, una gran passió per la muntanya i, per una altra, una gran admiració per
Chausenque, amb qui, més endavant, es cartejà i considerà com un dels seus
mestres. Vincent Chausenque (Gontaud-de-Nogaret 1782-1868) va ser un
pirineista, topògraf i naturalista francès, natural de l’Aquitània. Malgrat que
seguí una brillant carrera militar, assolint ràpidament el grau de capità
d’enginyers, el 1808 abandonà l’exèrcit per motius de salut. La seva vocació
per la muntanya es desvetllà cap el 1804, quan se li encarregà la confecció
dels mapes de Tarbes, Lourdes i Barèges. Pel que sembla les caminades que
realitzà pels voltants, així com la trobada casual amb Ramond de Carbonnières a
la vall d’Escoubous l’any 1805, tingueren molt a veure. El 1822 s’instal·la a
Cauterets i, amb el guia Jean Latapie, explorà les muntanyes dels voltants,
pujant a més el Petit Vinhamala i la Punta de Chausenque (van fer la primera
ascensió coneguda a aquest pic); tanmateix no arribà a la Pique Longue, ja que
no trobà la manera de baixar fins a la glacera d’Ossoue. L’any següent, i amb
el seu amic Étienne Gabriel Arbanère, explorà els Pirineus Orientals, pujant el
Canigó (són el primers excursionistes dels que hi ha constància escrita que van
assolir el cim). Posteriorment va fer excursions per la vall d’Ossau, Luchon,
la vall d’Aran, el Couserans i l’Arieja, destacant les ascensions al pics de
Ger, el Montcalm, i sobretot la primera al Néouvielle (3091 m) amb el guia
Bastien Teinturier. Fruit de les seves excursions els anys 1834 i 1854 publicà,
respectivament, la primera i la segona edicions de l’obra que Russell comprà a
París. En ella Chausenque va fer una descripció metòdica dels Pirineus de punta
a punta, afegint, a més, un recull d’excursions i també estudis sobre la flora,
la fauna, la geologia i l’etnografia de les diferents zones. L’obra tingué un
gran impacte en els ambients pirineistes de l’època, i fou venerada pel propi
Russell, Anne Lister (la primera ascensionista del Vinhamala) i molts d’altres
alpinistes. L’Esquena (3154 m) i la Punta (3204 m) Chausenque al Vinhamala i la
bretxa de Chausenque (2790 m) al Néouvielle ens el recorden.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)