Pels volts de 1840 el naturalista suís Louis Agassiz instal·là el centre d’operacions, on realitzava els seus estudis glaciològics, a l’hotel des Neuchâtelois. Aquest era un bivac precari, construït sota un immens bloc situat a la morena central de la glacera de Unteraar (Alps bernesos), on també solia convidar alguns dels seus col·legues. Un d’ells fou el professor Forbes, que arran de la seva visita, s’interessà pel moviment de les glaceres. Després de realitzar mesures de gran precisió, primer amb Agassiz a la glacera de Unteraar i posteriorment amb el guia Auguste Balmat a la Mer de Glace, enuncià la teoria del corrent viscós. Aquesta venia a dir que una glacera es comportava com si fos un cos viscós o un fluid imperfecte, que per l’acció del pendent i les pressions internes es movia com un riu. Alguns científics de l’època com John Tyndall foren molt crítics amb la teoria, ja que no veien clar com un material fràgil com el gel podia tenir plasticitat. Curiosament les teories actuals tenen en compte alhora les idees de Forbes y Tyndall. James David Forbes (Edinburgh 1809 – Clifton, Bristol, 1868) fou un físic escocès, professor de la Universitat d’Edinburgh i director del United College de la Universitat de Saint Andrews. A part de les seves contribucions a la Glaciologia, realitzà importants treballs de Vulcanologia, Sismologia, sobre la radiació infraroja, la conducció de la calor en diferents materials, la temperatura i el magnetisme terrestre. També feu estudis geològics de les aigües termals dels Pirineus, de les glaceres de Noruega, dels antics volcans del Vivarais (França) i de les muntanyes Cuchullin i Eildon (Highlands). Fou un dels primers britànics que, sempre amb finalitats científiques, explorà i divulgà els Alps, pujant, entre d’altres, la Jungfrau i el Stockhorn. A més de publicar més d’un centenar d’articles científics, va escriure llibres com Travels through the Alps of Savoy i The Tour of Mont Blanc and of Monte Rosa, que animaren molts dels alpinistes britànics de l’edat d’or a explorar els Alps. Les bandes de Forbes són unes capes alternades en forma d’arc d’entre 50 i 200 metres fosques i clares, que apareixen a les superfícies d’algunes glaceres com, per exemple, la Mer de Glace. Aquestes, el riu, les muntanyes i les glaceres de Forbes a Nova Zelanda, i l’agulla i l’aresta de Forbes al grup d’agulles de Chardonnet (Chamonix) ens el recorden.
Excursionisme, volum 367, pàgina 32, any 2012
Excursionisme, volum 367, pàgina 32, any 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada