dilluns, 9 de gener del 2012

Maurice Gourdon, encantat pel Pirineu

Un dia d’estiu de 1880 un excursionista francès es trobava a l’estany de Sant Maurici escoltant la llegenda dels Encantats per boca d’un caçador d’Espot, alhora que realitzava un precís dibuix de la muntanya. El francès, que portava tres anys explorant les valls i muntanyes del Pallars i l’Aran, llavors gairebé desconegudes, quedà fortament impressionat pels Encantats. Malgrat que mai hi pujà, divulgà la seva existència en els cercles pirineistes francesos de l’època. Com a resultat, una cordada liderada per Ludovic Fontan de Negrin feu el Gran Encantat l’agost de 1901, i l’any següent una altra, capitanejada per Henri Brulle, pujà el Petit. Sens dubte la sentència del propi Brulle de que “No es coneixen els Pirineus quan no es coneixen els Encantats” l’hauria pogut subscriure l’excursionista que els contemplà el 1880. Maurice Gourdon (Nantes 1847-1941) fou un rendista, que s’establí a Luchon, on es dedicà a l’estudi de les ciències naturals i la pràctica del pirineisme. Col·leccionà un nombre important de minerals i fòssils, i junt amb el naturalista Eugène Trutat, analitzà el moviment d’algunes glaceres del Pirineu, com la de la Maladeta. També amb Trutat feu un inventari dels blocs erràtics de la vall de Larboust, que són un testimoni de l’activitat d’una antiga glacera, i estudià els monuments megalítics de la muntanya d’Espiau i del pla de Beret. Fou un notable dibuixant i pintor, com demostren les obres que es conserven al Musée du Pays de Luchon (del que fou conservador) i a l’Archiu Generau d’Aran. Se’l considera un pioner de la fotografia de muntanya, essent les seves instantànies una prova irrefutable de la recessió de les glaceres pirinenques. Realitzà un gran nombre de primeres ascensions, sempre amb guies, a les muntanyes dels voltants de Luchon, Andorra, el Pallars i l’Aran. A més, a l’any 1879 protagonitzà la segona ascensió hivernal a l’Aneto. Va escriure articles de temàtica excursionista i científica, i a partir de les seves notes manuscrites, s’editaren els llibres Au Pays de Luchon i Soixante ans aux Pyrénées. El pic de Gourdon o Noir (3034 m), contigu al Spijeoles, el Bassiero Oriental o punta Gourdon (2894 m) i el gènere de trilobits Gourdonia ens el recorden.

Excursionisme, volum 366, pàgina 32, any 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada