divendres, 18 de març de 2011

Toussaint Lézat, sempre cal tenir un bon pla

A la sala Gourdon-Lézat, dedicada a la història del Pirineisme, del museu del “Pays de Luchon” de Bagnères de Luchon s’exposa l’anomenat pla Lézat. Aquest és un mapa en relleu de 5.75 m de llarg per 2.5 m d’ample, i en determinats punts de fins gairebé 70 cm d’alçada, que representa la part dels Pirineus Centrals que envolten Luchon a una escala 1:10000 per la planimetria i 1:5000 pel relleu. Toussaint Lézat (Thil, Alta Garona, 1804-1884), que fou un enginyer civil que treballà com a geòmetra del cadastre de França, realitzà aquest mapa entre 1847 i 1855. Per fer-lo el dividí en 16 trossos, cadascun dels quals era transportat pels seus guies a llocs amb bona panoràmica, com colls o muntanyes, on els modelava. El pla fou exposat amb gran èxit de públic a diferents exposicions, i posteriorment fou traslladat al balneari de Luchon, on solia ser consultat pels pirineistes i turistes de l’època. El 1844, dos anys després de la primera i segones ascensions a l’Aneto, realitzà la tercera, pujant almenys un total de set vegades. De fet, fou ell qui establí la ruta normal d’ascensió i qui feu portar al cim el primer llibre de registre. El 1850 fundà la “Compagnie des Guides de la Maladeta”, antecessora de l’actual “Compagnie des Guides de Luchon”, els membres de la qual seleccionava formulant tot un seguit de preguntes bàsiques, amb les que avaluava, per exemple, si coneixien els camins, si sabien els noms dels llocs, si prenien prous precaucions en recorreguts delicats, etc. Realitzà, entre d’altres, les primeres ascensions als pics de Crabioules (3118 m), Lézat (3107 m), Boum (3006 m) i el Pico del Medio (3346 m). Fou el protagonista de la coneguda anècdota, citada en moltes guies de muntanya del segle XIX, de la troballa d’un rosari i unes restes humanes a la tuca de Salvaguardia (2738 m), que més tard identificà com les d’una monja que mig segle abans havia mort quan volia passar a Espanya pel port de Benasque, tot fugint del “Règim del Terror”. Fou autor, junt amb Ernest Lambron, del cèlebre llibre “Les Pyrénées et les Eaux Thermales Sulfurées de Bagnères de Luchon”. El pic, les agulles i la bretxa de Lézat a cavall de les valls de Lis i Oô ens el recorden. 

Excursionisme, volum 362, pàgina 32, any 2011