Un dia de l’any 1861, o potser de 1862, John Ball, el primer president de l’Alpine Club, explicà a l’amic Charles Packe el seu intent de pujar un dels cims més desconeguts del Pirineu: el Balaitous (3144 m). El relat de Ball impressionà tant Packe que l’estiu de 1862 va fer un intent fallit de pujar-hi. Tanmateix, el setembre de 1864 hi tornà, amb el guia d’Arrens Jean Pierre Gaspard. Després d’una setmana de temptatives, el 15 de setembre assolien el cim per la cresta de Packe-Russell, una variant de la via de la Gran Diagonal. Dalt del cim, però, comprovaren amb sorpresa, que no havien estat els primers, ja que hi trobaren les restes d’una torre geodèsica, així com algunes piquetes de tendes de campanya. 40 anys després l’historiador Henri Beraldi resolgué l’enigma, al trobar l’informe de la campanya cartogràfica pirenaica del anys 1825-1827, on s’explica que el 1825 els oficials geodèsics Peytier i Hossard van fer el cim. Charles Packe (1826 Prestwold, Leicestershire -1896 Stretton Hall, Leicestershire) fou un explorador de l’edat d’or del Pirineisme. Gran amic del mític Henry Russell, advocat de formació i botànic d’afició. A partir de 1857 explorà algunes zones poc conegudes del vessant espanyol del Pirineu. Realitzà nombroses ascensions, entre les que destaquen, a part del Balaitous, la tercera al Posets (3375 m), i les primeres a la Munia (3133 m), el Bessiberri Sud (3030 m) i el Ballibierna. El pas de cavall que separa les tuques de Culebres (3061 m) i Ballibierna (3067 m), i que descriu com el fil d’una navalla, el va passar atret per la presència, a l’altra banda, d’uns curiosos exemplars de paramà alpí (papaver alpinum). Publicà els llibres “The spirit of travel” i “A Guide to the Pyrenees”, i un mapa escala 1:80000 de la zona de la Maladeta. L’històric refugi Packe al coll de Rabiet (Néouvielle), el boulevard Packe o la cresta Russell-Packe al Balaitous ens el recorden.
Excursionisme, número 352, pagina 32, any 2009
